La Barcelona Eròtica

Al igual que Paris o Nova York, Barcelona és també coneguda internacionalment per la seva amplia oferta sexual. El rouge quartier (barri roig) barceloní es troba repartit entre el Paral·lel i els voltants de les Rambles. Al carrer Escudellers amb una desmesurada xifra de bars, clubs d’altern, cases d’habitacions i bars d’homosexuals -conegut com “Trentaclaus” fins el segle XIX- l’Ajuntament li canvia el nom per ser “trentaclaus” sinònim popular de pagania a causa dels seus trenta bordells- les prostitutes són conegudes amb eufemismes com “dona del carrer trentaclaus” o, directament, “dona de trenta”. Molt a prop, el prostíbul Tripona, situat al davant d’un convent, és obligat per l’exèrcit a tapiar les portes i les finestres que donen a les Rambles, segons aquest, motiu d’estratègia militar; segons el poble, per evitar temptacions als frares. Maria Llopis, la prostituta més cèlebre del Paral·lel coneguda com “La Quaranta Cèntims”, lidera durant la Setmana Tràgica de 1909 en el Paral·lel una banda de revoltats que destrossa gran part del mobiliari urbà i trenca els cristalls de tots aquells cafès que no se sumen a la vaga general. Fins hi tot arriba a encapçalar la tombada d’un tramvia i l’atac a una patrulla de la Benemèrita.

Per un amagat carreró les “gateres” fan de les seves, estafen a la clientela enganxant-se al primer ingenu que passa per tocatejar-lo i prendre-li la cartera. Altres cops, els hi ofereixen una joveneta verge a la que porten a un discret pis per despistar-los i robar-los totes les pertinences, incloent hi la roba. Una altre de les seves argúcies consisteix en fer que hi aparegui un fals pare o germà de la mossa que, a canvi de no deshonrar la seva família, saquegen el puter. Aquest culte al plaer ja era costum romana a la vella Barcino. Abans de que existissin bodes o matrimonis, el preu del plaer es negociava a la Plaça Nova (prop de la Plaça Sant Jaume) amb la celebració d’una fira de donzelles, les quals s’exposaven nues a l’espera del major postor. Qui desitjava una dona només havia d’oferir la millor suma als pares que venien la filla o a l’home que posava preu a la seva companya. Pagana i puritana, discreta i descarada, Barcelona és signe de l’eròtica del poder.

*Petites peces anecdòtiques de la vida dels barcelonins a prinicipis del segle XX. Incloses en el llibre: La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909. Ed. Cossetània.