Una autoritat a cada porta

La porteria, obligatòria des de 1908, és tota una institució en la vida quotidiana de la ciutat. Les portes de les escales són obertes de 8 del matí a 10 del vespre, només es tanquen si fa molt de vent o si es tem alguna revolta. Si es vol visitar cap veí, cal saber ben bé en quin pis viu, perquè hi ha tot un codi establert per a trucades. Si el visitat viu a l’entresol, amb un repicó n’hi ha prou; per al primer primera, el repicó es converteix en un truc; si el cridat viu al segon primera, aleshores son dos trucs i així segons els pisos de l’immoble. Ara bé, per a les segones portes s‘hi afegeix un repicó. Per exemple, si el veí viu al tercer segona, calen tres trucs i un repicó. Molts dels portals de les cases són aprofitats per a encabir comerços petits com quioscos, joieries o rellotgeries. El Raval barceloní, per exemple, n’és ple d’aquests petits establiments.
Les porteres tenen cura dels portals i de l’escala, vigilen qui entra i qui surt, guarden les claus dels veïns, pugen la llet, el pa i el vi, i distribueixen la correspondència. Però, també saben la vida i miracles dels estadants, i els guarden els fills mentre van a fer la compra. A la planta baixa, on hi fan la vida, tenen dret al cubicle de fusta, a llum i aigua sempre que no es passin (en ocasions, les reglamentacions estipulen, fins i tot, els watts de les bombetes que poden tenir). Algunes hi dormen allà, de manera que tenen unes petites cambres al piset que dona al terrat. Els petits regnes de les porteres son els patis. Hi ha per a tots els gustos, senyorials a les cases burgeses, més senzills als barris menestrals (amb algun sostre pintat o figura fosca que sosté el llum) i reduïts i infectes als barris obrers. Mal pagades, la seva feina acostuma a ser el sobresou del marit, que treballa en qualsevol altre cosa. Al cap i a la fi, la portera és el baròmetre de la vida quotidiana. A l’Eixample, si algú mor, tanquen una de les portes de la casa per fer-ho saber al veïnat i si alguna noia es casa, ajuden a guarnir l’escala pel gran dia.

A banda de tot això, tenen una altre funció real: fan gairebé de controladores policials. El decret de Febrer de 1908 diu: “Los porteros estarán obligados también a dar cuenta a la Comisaría del Distrito, Inspección de Vigilancia o Alcaldía, siempre que tuvieran noticias ciertas o sospecha fundada de que en el domicilio de algunos inquilinos se cometieren delitos”. L’article 5 d’aquest mateix decret les qualifica d’ “agents de l’autoritat”.

*Petites peces anecdòtiques de la vida dels barcelonins a prinicipis del segle XX. Incloses en el llibre: La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909. Ed. Cossetània.