El camp del carrer Indústria

El 14 de març de 1909 el F.C. Barcelona juga el seu primer partit en aquest camp del carrer Indústria, el primer en propietat del club, popularment conegut com "L'Escopidora". Aquest terreny de joc -ubicat entre els carrers Indústria, Urgell, Villarroel i Londres, ocupant tota una illa de cases- disposa d'una tribuna de dos pisos: l'orgull del Barcelonisme, ja que cap altre camp en té i la seva capacitat és de 6.000 espectadors. És també el primer camp a Espanya amb il·luminació artificial. El rectangle de joc té unes mides de 91 metres de llarg per 52 metres d'ample. No té tanques de protecció que separin el terreny del públic. Al lateral i als gols, Nord i Sud, hi ha cinc fileres de bancs de fusta; els costats enllacen amb una graderia de dos pisos, on al centre, a la part més alta, ondeja la bandera del Club. Darrera del bancs de fusta es situa el públic de general. D’aquí sorgeix el mot de “culés” per tots els Barcelonistes, ja que, quan se senten sobre les barres de ferro dels bancs, des del darrera es contempla una exposició de “culs penjants”.
Existeixen dues entrades: la principal del carrer Indústria i la més petita al carrer d'Urgell per els socis. Darrere la graderia hi ha un xalet i, sota d’aquest, un bar que dona a l'interior, enfront d’una gran esplanada. L’estadi no disposa de vestidors ni dutxes, els jugadors es canvien a una petita habitació del xalet i, després dels partits, es renten a l'aire lliure amb una palangana i un gerro d'aigua freda. És amb aquest encant del camp del carrer Indústria com el Barça viu la seva primera expansió social i esportiva, amb la conquesta del primer Campionat de Catalunya (1909-1910).